Niu d’àligues

Contrapunt del dibuix “Alta tensió” que trobareu més avall. Són altres rapinyaires i altres pors; tots plegats volem més alt per aquests cels nostres. D’urpes només en tenen uns quants. Grapes de guant blanc que mouen els fils de la xarxa on ens debatem per volar en llibertat.

Barrar el pas, tancar els ulls

Ara que a Líbia s’estan invertint les tornes i Occident ha emmudit proposo tornar-nos a mirar aquestes imatges dels teixidors de fronteres.

Una pregunta i dos apunts

Dos apunts escrits al Caire l'octubre passat que cal revisar.

El primer, sobre la policia, ¿és ja una una cosa del passat? Al segon, mea culpa, no vaig ser capaç de veure en els telèfons que descric aquest potencial que han demostrat tenir

a les seves mans. Aquí us els deixo:

Divendres, 15 d’octubre de 2010. El Caire

Policia secreta

Neurones del sistema, a l’aguait, repartides pels carrers, omnipresents, a l’ombra entre els arbres o assegudes en cantonades estratègiques i davant de determinats edificis. Uniformades de paisà amb l’aspecte de qualsevol gàngster de pega. Les reconeixereu pel walkie talkie que, si de cas, les activa. I una arma de foc: brusca boca a punt per a expressar una idea si mai els és donada.

Dissabte, 16 d’octubre de 2010. Tarda. Cap d’Or. Cafateria. Downtown. El Caire

Telèfon bengala

Homes sols amb la seva cervesa Stella i els seus pensaments. I un petit telèfon al seu costat, com les bengales d’un nàufrag, per si els cal rescat.