NOVETATS

Què més hi ha al Bloc a part de l'espina dorsal?


_Connexions neuronals: LA CONFIANÇA DEL PARTIT! Text contundent i actual de Vassili Grossman a "Vida i destí".
_Els apunts precisos d'Elias Canetti
_LA VOCE DE PASSOLINI: L'OMOLOGAZIONE: un vídeo que heu d'escoltar sens falta

_Des de la Cartoixa
: L'ALTRA GALTA, encara més Elias Canetti.

_Paper de diari: dibuixos de premsa recents.

_ Viatge Incessant: exposició a ISTANBUL i una entrevista.

_DITS DE ROSA: "Lluna turca" i "Sobretaula" dos nous llibres ja disponibles.

_En temps d'Homer: Els últims dibuixos de la Ilíada publicats i la traducció de les paraules gregues que hi ha escrites per si voleu anar seguint el text/ Més avall, un vídeo sobre la recreació de la Ilíada que publico al Magazine i un altre on parlo grec sense saber-ne.

Heu de clicar aquí a la dreta , a LES PÀGINES D'AQUEST BLOC.

dissabte, 30 d’abril de 2011

Rius de tinta

 


Fer córrer rius de tinta; baixar uns ràpids navegant accelerats per les xarxes... El dibuix va néixer de la recreació de l’esperit de la polèmica, una col·laboració per a la premsa. Ara que m’he incorporat al descens per aquesta cascada de tinta electrònica dels blocs i dels murs dels facebooks -navegant solitari a cop de teclat des del meu aïllat caiac-, el dibuix m’ha vingut a la memòria. Potser la imatge ja no em servirà pel tweeter. Més que tinters vomitant al corrent comú hauria de veure-hi una mena de pluja creuada de metweeòrits



dilluns, 25 d’abril de 2011

Primícies



Després d’uns dies de vol lliure -Santes Vacances!- torno a l’activitat més o menys regulada. Seguiré piulant. De moment, aquí us deixo aquesta primícia: gent d’ordre.

dilluns, 18 d’abril de 2011

Dia del llibre


Aviat Sant Jordi: us anticipo un best seller i un llibre de circuit més restringit.
Bon descans, si feu vacances.










divendres, 15 d’abril de 2011

Dol


Ara que sé que el meu amic ja no s’aixecarà altre cop, ressuscito aquest dibuix ; no puc fer-ho amb les persones. Com plorava llavors el pare, et ploro ara a tu. Adéu, Cisco.

dissabte, 9 d’abril de 2011

Fe d'errates


Introduint etiquetes als comentaris ja publicats per poder agrupar-los amb paraules clau, n’hi ha hagut dos que s’han col·locat al capdamunt del bloc altre cop, com si fossin nous. Us en demano disculpes. No he trobat la manera de fer-los tornar a la seva data original; reclamen la seva vigència. Us deixo aquests apunts de viatge altre cop. Com veieu segueixen endormiscats a la mesquita. Més avall hi trobareu el que he penjat avui: CICLE IDEAL. Baixeu-hi, és tres pisos a sota.

Tots nosaltres, uns

Apunt d’una terracota del meu amic Mabrouk, escultor a Kharga, un oasi llunyà, Egipte amunt. Amb un anglès tan tremolós com la cal·ligrafia de la seva edat, va traduir-me el que havia escrit damunt el meu dibuix de la peça: All of you, one. All of you, brothers. All the world, brothers. No es referia només al capellà (copte) i al xeic (musulmà) que hi són representats amb un sol cos; ens hi incloïa a tots. Cristians i musulmans, a Egipte. Laics i descreguts, per una banda, i orientals, encara pietosos, per l’altra, podrem  arribar a satisfer aquest desig?

El Tahrir, encara


Vull treure ara uns apunts fets al Caire en temps recent. Com a mostra de respecte pels amics que, a la plaça del Tahrir, han exhibit una gran força i constància en contrast amb la indolència que recullen els esbossos fets llavors. Abandó que havia arribat a creure endèmic. No caiguem ara nosaltres en aquesta altra indolència que ens és tan grata del “ja ha passat”. La presència dels amics egipcis anirà quedant arraconada a breus línies de sortida per la porta del darrere, als nostres diaris. S’ha proclamat que els tractats geopolítics no estan amenaçats: torneu a dormir, ja no hi ha soroll- ens diran.



Tres maneres de procurar-se un coixí amb les pròpies sabates, un cop descalços a la mesquita El Fakahani, el 17 de maig de 2006.

Cicle Ideal

Seguim mirant-nos el mar, aquesta làmina d’aigua de reflexos contradictoris. Al llibre “Clau de pas” (Museu de les aigües, Cornellà, Barcelona, 2004) proposava un cicle ideal, a la manera del de l’aigua, per als habitants dels països riberencs:

1.Evaporació
 
2. Reunió

3. Plugim

Hi seguia aquesta altra entrada:

Iguals com dues gotes d’aigua

Realment és sempre així per a tots, encara que l’expressió sol subratllar la sorpresa davant d’una especial semblança. A diferència de l’aigua, però, nosaltres no ens donem tan àmplia llibertat per abandonar el grup i, després de recórrer els més diversos camins, tornar-nos-hi a dissoldre amb tan gran naturalitat.

dimecres, 6 d’abril de 2011

Niu vora el mar


Rescato aquest dibuix amb els ecos que arriben de l’altra riba de la Mediterrània al cap. Un llumí apagat que l’ocell aprofita per engrandir el niu…¿encendrà encara en nosaltres, contemplatius, il·lusions de canvi?
Llicència de Creative Commons
Sempre que no s'indiqui el contrari, els dibuixos i els textos de En Bloc de Josep M. Rius, JOMA està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons