NOVETATS

Què més hi ha al Bloc a part de l'espina dorsal?


_Connexions neuronals: LA CONFIANÇA DEL PARTIT! Text contundent i actual de Vassili Grossman a "Vida i destí".
_Els apunts precisos d'Elias Canetti
_LA VOCE DE PASSOLINI: L'OMOLOGAZIONE: un vídeo que heu d'escoltar sens falta

_Des de la Cartoixa
: L'ALTRA GALTA, encara més Elias Canetti.

_Paper de diari: dibuixos de premsa recents.

_ Viatge Incessant: exposició a ISTANBUL i una entrevista.

_DITS DE ROSA: "Lluna turca" i "Sobretaula" dos nous llibres ja disponibles.

_En temps d'Homer: Els últims dibuixos de la Ilíada publicats i la traducció de les paraules gregues que hi ha escrites per si voleu anar seguint el text/ Més avall, un vídeo sobre la recreació de la Ilíada que publico al Magazine i un altre on parlo grec sense saber-ne.

Heu de clicar aquí a la dreta , a LES PÀGINES D'AQUEST BLOC.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Models


La línia que forma aquesta imatge no és altra cosa que una frontera: la que ens marquem nosaltres mateixos respecte els altres, vaig escriure el 2004 en presentar la peça en un catàleg. Ara que l‘altra part del mirall on ens mesurem, comparant-nos uns i  altres, està agitada em vénen noves preguntes:


Aquesta erupció que, tan a prop, tomba dictadors i que ens mirem a la pantalla, arrepapats al nostre sofà,¿no arribarà a fer trontollar ni una mica les nostres consciències, més ben peixades?

Un dòmino de rebel·lia sacseja el món àrab. Potser és hora que un efecte reflex sembri una mica de dubte entre els nostres carcellers –de maneres infinitament més polides, és cert- sobre la nostra abstenció incondicional que els deixa fer tan impunement!

Realment pensem que volen ser exactament igual que nosaltres, els nostres veïns?

dimarts, 15 de febrer del 2011

Ves-te'n


Mentre esperava el seu torn per a ser publicat avui a la premsa (15/02/2011: La Vanguardia>Opinión>Tinta Cargada) els fets han acomplert el que anhelava el dibuix de dalt. Allò que era corromput s’ha esfondrat. Ha calgut que la tinta seguís els esdeveniments i atrapés la conclusió. La rigidesa dels formats fixos al diari, però, han restat força a la imatge que hi ha quedat, allí, empetitida; un pèl massa comprimida. Penjo aquí l’original –la força del Tahrir- i la seva continuació -amb la caiguda del dictador- en el format que necessiten. Ara cal que, a Egipte, el puny es relaxi: les regnes les tenen, encara, els militars.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Cota Zero


Un altre paper de la sèrie Paisatge humà. Va ser reproduït a la coberta de la revista Cota Zero n. 19, el 2004. Actualment està exposat a Vic, Barcelona. (Art i Arqueologia, Llotja del Blat. Fins el 18 de febrer)

Paisatge humà

Ha estat al Palau Robert, Barcelona, fent suport a l'exposició Haití: un terratrèmol que dura segles. (18/01 a 13/02/2011). Ara que ha sortit de l'arxiu el mantinc penjat al bloc. Paisatge humà és part d'una sèrie de papers de gran format dibuixada entre el 2000 i el 2004. Anteriorment va ser exposat a la Universitat de Lleida (Uns quants. 29/04-29/05/2003).

diumenge, 13 de febrer del 2011

Casa Bloc

Enceto un bloc. Serà un bloc de pisos. Cada nova entrada se situarà al damunt de l’anterior, com un nou habitant que treu el cap per la finestra, en un edifici que s’habita a mesura que es va construint. Tindran visites? Veig en altres blocs veïns que els transeünts solen deixar una nota, una targeta de la seva visita. Com quan aneu a casa d’algú i no li trobeu: he passat per aquí, diuen els post. Són veus, no conversa. M’ensenyaré a les finestres però no hi seré quan trucareu. Només sabré que haureu vingut quan repassi l’edifici que hauré reobert des d’una nova entrada, per la porta d’un terrat provisional. Potser trobaré notes al costat d’alguna entrada. Habitant d’una galeria més que d’unes acollidores estances, puc arribar a recollir breus comentaris creuats; mai no serà un diàleg. 
Em sembla que m’agradarà més imaginar que heu passat en silenci. 
La impressió que us emporteu dels dibuixos que hi deixaré exposats seguirà el curs que hagi de seguir junt amb les vostres passes; si no l’esborra el soroll permanent d’aquest suburbi digital ple de blocs de pisos com aquest. Començo a aixecar el meu baixant al soterrani de l’arxiu amb voluntat d’endreça. Airejaré algunes peces. Les deixaré penjades a les llindes de les successives entrades. Em disposo a re-passar el meu camí, a examinar els fonaments de l'edifici.
Llicència de Creative Commons
Sempre que no s'indiqui el contrari, els dibuixos i els textos de En Bloc de Josep M. Rius, JOMA està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons