Homenatge a Síria 6: Hama

Hama torna a ser notícia per la violència que sotraga Síria. El 2003, quan hi vaig passar amb el “Viatge Incessant”,  els seus vells banys eren un racó quotidià de pau.

Tisorada castissa

Que no tot sigui lament. Posem-hi una mica de sal; aquí teniu les tisores tan temudes en ple zapateao.

Homenatge a Síria 5: Gemecs

El lament del girar, antic, de les vint sínies de Hama estremeix l’aire de la ciutat. Plor actual de la fusta pel dol que els seus ciutadans no són lliures de vessar.

Retallant el camí?

-Au, cap a l'escola!

Homenatge a Síria 4: Petjar / Trepitjar

 

Els peus esculpits d’Ain Dara mostren l’estatura atribuïda a l’autoritat de la deessa Ixtar segles enrere. Les passes del poder, avui, només hi deixen vulgars empremtes militars.

Homentage a Síria 3: Boira

 

Afamea sota la boira el 26 de desembre de 2004. El fum de les explosions i els gasos policials ofeguen ara poblacions veïnes

Homenatge a Síria 2: Goma cremada

 

Aroma de goma cremada als narguilés de Síria, ara sota el foc pel poder.

Homenatge a Síria 1: Flors de sang

Obro des d’Istanbul noves finestres al Bloc. No aixecaré un altre pis sinó que vull baixar al treball fet fa anys. Això és el que m’ha portat aquí, un Viatge Incessant  que va començar el 2003. A PASAJist , un espai d’art independent, és a dir, voluntariós i pobre, presentem una mostra del treball fet de llavors ençà. Immers en aquests espais del record que es projecten a les parets del local torno a trepitjar terres amigues, algunes en conflicte. Entre Egipte i Turquia passo un i altre cop per Síria, terra extraordinària. Penjo ara al Bloc algunes d’aquestes imatges, homenatge a les persones que m’hi van acollir i que mereixen un present millor del que les té sotmeses.

Primeres passes del VIATGE INCESSANT. A Damasc, Beit Jabri obre les portes als punts del camí que dibuixo convertint-los en obertes flors vermelles de benvinguda a la font central del seu pati. Potser és a Síria on he trobat la gent més acollidora. Les matances que el seu dictador ordena no són noves, sinó hereditàries. Potser més que flors, en la vermellor dels punts ja hi havíem d’haver vist doloroses gotes de sang?

Les ninetes dels seus ulls

Capbussant per les aigües fosques dels quaderns acumulats trobo aquest apunt. Somni d’ulls tancats. Mirada  freda de ràpids zig-zags que passegés pels misteris més profunds i en tornés picant l’ullet?

Vint anys més

Amb l’any que ha passat hem clos un aniversari. Femarec ha fet vint anys de treball rigorós i tenaç amb disminuïts mentals. Fa temps vaig tenir la sort que es fixessin en mi i m’incloguessin a la seva llista d’ambaixadors. Amb l’aniversari em van fer el regal de demanar-me una imatge per festejar-lo. La festa s’ha desgranat al llarg de l’any amb diversos i emotius actes. Ara comença un altre cicle que s’anuncia més aspre. Deixo aquí les imatges de la celebració, testimoni de la meva admiració pel seu esforç reeixit.

Créixer, florir.

Donar ales.

Un cop de mà.

Si els voleu veure de prop aquí hi ha el LipDub que han fet recentment.

Noves figures

S’ha escolat un any. El xuclador del temps se l’ha empassat. Sembla que se’n van avall altres coses que seran, amb ell, passat. Discurs tremendista dels diaris. Em recordo de les figures de rotació a les lliçons de geometria dels meus temps d’escolar. D’un triangle que girava en sortia un con. Tot plegat s’ha escolat per l’espiral del desguàs dels anys. Quina nova figura n’ha de sorgir d’aquest girar implacable del temps?