Les ninetes dels seus ulls

Capbussant per les aigües fosques dels quaderns acumulats trobo aquest apunt. Somni d’ulls tancats. Mirada  freda de ràpids zig-zags que passegés pels misteris més profunds i en tornés picant l’ullet?

Vint anys més

Amb l’any que ha passat hem clos un aniversari. Femarec ha fet vint anys de treball rigorós i tenaç amb disminuïts mentals. Fa temps vaig tenir la sort que es fixessin en mi i m’incloguessin a la seva llista d’ambaixadors. Amb l’aniversari em van fer el regal de demanar-me una imatge per festejar-lo. La festa s’ha desgranat al llarg de l’any amb diversos i emotius actes. Ara comença un altre cicle que s’anuncia més aspre. Deixo aquí les imatges de la celebració, testimoni de la meva admiració pel seu esforç reeixit.

Créixer, florir.

Donar ales.

Un cop de mà.

Si els voleu veure de prop aquí hi ha el LipDub que han fet recentment.

Noves figures

S’ha escolat un any. El xuclador del temps se l’ha empassat. Sembla que se’n van avall altres coses que seran, amb ell, passat. Discurs tremendista dels diaris. Em recordo de les figures de rotació a les lliçons de geometria dels meus temps d’escolar. D’un triangle que girava en sortia un con. Tot plegat s’ha escolat per l’espiral del desguàs dels anys. Quina nova figura n’ha de sorgir d’aquest girar implacable del temps?