En Bloc

Les ninetes dels seus ulls

2012-01-30T20:31:00.001+01:00

Capbussant per les aigües fosques dels quaderns acumulats trobo aquest apunt. Somni d’ulls tancats. Mirada freda de ràpids zig-zags que passegés pels misteris més profunds i en tornés picant l’ullet?

Vint anys més

2012-01-07T21:03:00.000+01:00

Amb l’any que ha passat hem clos un aniversari. Femarec ha fet vint anys de treball rigorós i tenaç amb disminuïts mentals. Fa temps vaig tenir la sort que es fixessin en mi i m’incloguessin a la seva llista d’ambaixadors. Amb l’aniversari em van fer el regal de demanar-me una imatge per festejar-lo. La festa s’ha desgranat al llarg de l’any amb diversos i emotius actes. Ara comença un altre cicle que s’anuncia més aspre. Deixo aquí les imatges de la celebració, testimoni de la meva admiració pel seu esforç reeixit.

Créixer, florir.

Donar ales.

Un cop de mà.

Si els voleu veure de prop aquí hi ha el LipDub que han fet recentment.

Noves figures

2012-01-03T20:12:00.000+01:00

S’ha escolat un any. El xuclador del temps se l’ha empassat. Sembla que se’n van avall altres coses que seran, amb ell, passat. Discurs tremendista dels diaris. Em recordo de les figures de rotació a les lliçons de geometria dels meus temps d’escolar. D’un triangle que girava en sortia un con. Tot plegat s’ha escolat per l’espiral del desguàs dels anys. Quina nova figura n’ha de sorgir d’aquest girar implacable del temps?

El temps va fent

2011-12-27T18:50:00.001+01:00

Silenciós, el temps va fent per dintre; i un altre any comença. Que tinguem un 2012 prou raonable.

P.E. II

P.E. I

l'esbós

i, ja que parlem de temps, us deixo l'esbós i tres proves d'estat d'aquesta imatge. Els dibuixos tenen, també, el seu temps intern.

Ostentació

2011-12-14T23:10:00.000+01:00

Aquí va un apunt perdut entre pàgines de llibreta. Sembla que res no atura aquest desig de mesurar-nos des de l'ostentació. I el cotxe manté la seva preponderància: a veure qui la té més llarga?

Distància

2011-12-12T07:44:00.000+01:00

Recupero la intenció inicial d’aquest bloc: baixar al soterrani, anar als fonaments d’un edifici en construcció. Remenar entre les carpetes de dibuixos acumulats. Trobar nous sentits a imatges velles que mantenen, però, intacte el seu potencial. Penjo aquest dibuix enigmàtic. Fruit, en el seu moment, d’una foscor íntima us deixo aquesta muralla de portes tancades. Una imatge d’exclusió. L’allunyament el sento, ara, voluntari. Totes les portes es deixarien obrir.

-"Ben fet- dirien- és això, entra i participa."
-"Vota'm a mi que et protegiré i ho deixaré altre cop tot tal com era! Salvaré el nostre benestar."- ens deien en les recents eleccions.

Però no em sento gaire còmode en aquest llogaret reclòs i tendeixo a mirar-m'ho des de fora, totalment desinteressat de les baixades dels índex borsaris i de les exigències de l'euro i de l'economia.

Mà fèrria

2011-11-26T23:21:00.001+01:00

Rebo dels meus amics egipcis aquesta petició:

Estaríem molt agraïts si afegiu el següent missatge en àrab i en anglès a la vostra signatura de correu electrònic.

Podeu fer-ho copiant i enganxant aquesta declaració i enllaç.

Si us plau, compartiu-la àmpliament per tal de crear consciència sobre la situació actual a Egipte.

Us hi he afegit la versió catalana. De Tunísia i el Tahrir fins a Líbia, hem anat cantant victòria a cop de nota de premsa, prematurament. Penjo, a baix, altre cop, el mateix dibuix del 15 de febrer: ves-te'n, deia el títol. -Ves-te'n! criden, encara.

أكثر من أربعين قتيل وآلاف الجرحى في خمسة أيام

،ادعموا ثورة الشعب المصري من أجل الحرية

.طالبوا المجلس العسكري بأن يتنحى فورًا

In 5 days over 40 people have been killed, thousands more injured

Support the Egyptian people in their revolution and their fight for freedom.

Demand THE SUPREME COUNCIL OF ARMED FORCES step down immediately.

En 5 dies més de 40 persones han estat assassinades i milers han estat ferits.
Dóna suport al poble egipci en la seva revolució i la seva lluita per la llibertat.
Exigeix al Consell Suprem DE LES FORCES ARMADES de dimitir immediatament.

-Qui té foc?

2011-11-24T08:58:00.001+01:00

Sigui tsunami o marea negra això que ens arrossega, faig la pregunta: algú té foc per tornar a encendre nous referents?

Les males herbes

2011-11-21T16:11:00.000+01:00

Coses que germinen lentament i arrelen en la visceralitat. Odis i pors sembrats moltes vegades intencionadament. Primer els de casa, han proclamat massa cartells electorals. Sembla que en van recollint el fruit: LA LLAVOR DE LA RANCÚNIA.

Qui molt s'embarca...!

2011-11-08T00:15:00.000+01:00

Intento una traducció per allò que en castellà és molt clar: quien mucho abarca poco aprieta... Potser “qui molt s’embarca...”? No sé si això explica el meu llarg silenci al bloc. La darrera entrada, estiuenca, s’ha allargat fins després de la castanyada! Massa coses entre mans! O potser no; ara comencen a quallar. Us ho explico.

Què ha passat aquest temps?

El projecte Dits de Rosa/ Edició singular arrenca finalment. La col·lecció Lotòfags comença amb tres títols en modalitat d’impressió sota comanda que ja podeu sol·licitar

escrivint a joma@aavc.net . Els llibres estaran disponibles la segona quinzena de novembre.

Què és Dits de Rosa?

Dits de Rosa/ Edició singular és una experiència d’autoedició basada en la impressió sota comanda. Anirà recollint les diferents sèries de dibuixos publicats per Joma a la premsa. Hi haurà els treballs recents i en curs però també el rescat d’altres materials que ara dormen a les hemeroteques. És previst d’oferir tres nous títols cada trimestre. La proposta de tardor 2011 és aquesta:

Lotòfags, 1

Nord/Sud. Joma.

40 pàgines. 15x22cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes amb solapa paper 350 gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

Una brúixola que es construeix de diverses formes en funció del Nord. Un joc visual per a subratllar la prepotència d’un pol que, terriblement magnètic, atreu els fluxos dels que venen de l’altre extrem del planeta. La revista Compartir va publicar aquesta sèrie a la secció Cercle Viciós.

Lotòfags, 2

Uns i Altres. Joma.

48 pàgines. 15x22cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes amb solapa paper 350gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

“Què hi ha darrere els altres?” interroga la primera imatge de la sèrie presentant l’ombra d’una persona com una porta oberta a un món fosc. És l’enunciat que guia l’exploració. Els d’aquí i els que venen. Però nosaltres i els nostres veïns també ens hi podem emmirallar. Uns i altres, tots, generosos i oberts; tancats i recelosos; acollidors o inaccessibles hi som dibuixats. Publicats a la revista Serra d’Or.

Lotòfags, 3

Lletra Menuda. Joma.

88 pàgines. 22x15cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes paper 350 gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

Serie publicada a la revista Escola Catalana, explora les possibilitats de dibuixar escrivint. O, si es vol, d’utilitzar les línies d’escriptura com unes línies més del dibuix, les més importants. La comunicació a través del llenguatge és l’eix de la sèrie.

Teniu també la possibilitat d'adquirir el pack dels tres llibres signats per l’autor (Nord/Sud+Uns i Altres+Lletra Menuda, signats) al preu conjunt de 60€

Vols fullejar els llibres?

1 Nord/Sud: http://issuu.com/ditsderosa/docs/joma_nord_sud
2 Uns i Altres: http://issuu.com/ditsderosa/docs/uns_i_altres_joma

3 Lletra Menuda: http://issuu.com/ditsderosa/docs/lletramenuda

Com fer la comanda?

Escriu un correu a joma@aavc.net indicant quins títols vols o bé si vols el pack dels tres títols signats.

Què més s’està coent?

Molt aviat hi haurà també la versió epub i/o app dels títols que vagi oferint Dits de Rosa/ Edició Singular que es podrà descarregar a iBooks o a l'AppStore d’Apple.

Paral·lelament estic treballant l’edició de l’Odissea a partir de la versió que es va publicar al Magazine de La Vanguardia i altres diaris, enriquida amb possibilitats noves de lectura. Serà una app per a iPad que ja va prenent forma.

Hi ha el nou web www.joma.cat que va avançant. He previst una reorganització de continguts entre el web i el bloc de manera que algunes pàgines del bloc passaran al web a mesura que aquest creixi. Ja ho anireu veient.

Això és tot per ara. I, si us interessen els llibres, ja ho sabeu: animeu-vos a fer la comanda a joma@aavc.net.

Estiu

2011-08-17T12:31:00.005+02:00

Ara que passem la meitat de moltes vacances, desenganxats de rutines i ignorants, encara més, del món enllà del nostre melic, deixo imatges d’estiu al solàrium del bloc.

Personalment em regiro, encara, a la gandula, lluny de telèfons i diaris, i allargasso aquest no ser a l’ombra del Llibre del desassossec de Pessoa. Bon anar tornant.

POSIDÓ A L'OMBRA

EL DESTÍ DE QUALSEVOL FORTALESA

UNCIÓ

SISTEMA DIGESTIU

PEIXIGOLLES

MIRATGE

CARREGANT LES BATERIES

ONADA DE CALOR

ARXIPIÈLAG HUMÀ

TEMPERATURA EXTREMA

RECARREGANT PILES

AIRE LLIURE

LECTURA DAVANT DEL MAR

Temps d'espectacles

2011-07-14T22:41:00.002+02:00

L'estiu, temps de festivals. Faig una proposta adequada a l'espectacle en que vivim. El títol sembla cada cop menys provisional: La ballarem?

Més i més creixement

2011-07-06T09:50:00.000+02:00

Ara que l'edifici trontolla us proposo dues imatges: a les altures i ran de terra.

Estem indignats?

2011-06-18T19:39:00.000+02:00

Una mica de llum?

2011-06-01T17:02:00.000+02:00

Després d’un temps llarg de moure’ns portats pel corrent, amb els nostres referents més aviat pansits, aflora, com un remolí, la indignació i el descontentament. Ens traurà de l’estancament on ens hem quedat empantanegats?

Credos

2011-05-29T21:08:00.000+02:00

Dit sense ànim d'aixafar la guitarra a ningú però sense renunciar a mi mateix: ¿estem assistint a la incorporació de noves copes als vells altars? He vist tota una assemblea d'indignats asseguts al centre de la plaça de Catalunya, a Barcelona, obligats a votar si deixaven la plaça o s'hi quedaven perque la celebració d'una victòria futbolística no fos destorbada; després de la càrrega policial que havien rebut el dia abans amb el pretext d'una neteja pel mateix motiu. Es consolida l'aparició, protecció oficial inclosa, d'una nova religió. És que hem posat totes les expectatives de la nostra redempció, la de cadascú, en els onze arcàngels d'en Pep Guardiola?

Ordre

2011-05-25T23:28:00.000+02:00

Ara que aquest país es torça cap a la dreta, trec de la capsa el meu barret solemne. Potser aconseguiré passar per un ciutadà d'ordre.

2011-05-20T19:52:00.000+02:00

La Terra gira implacable. Fa molt poc encara, commogut, penjava el comiat a un bon amic; sanglots tristos, recents. Avui em faig ressò de l'alegria d'una arribada. Il·lusió contagiosa d'un altre amic proper. Felicitats per la nova néta, Pep. Va per tu, Dolça. Molts petons.

Esperem, encara, que ens en treguin?

2011-05-17T22:54:00.000+02:00

Hi haurà, també en aquesta crisi, el miratge d'una sortida? Els diaris parlen de rescats: és qüestió, doncs, que esperem? No ens cal fer res? Ja vindran?

Coses que hem vist recentment

2011-05-14T10:14:00.001+02:00

FILTRE T.C.

Política ornamental

2011-05-06T12:21:00.003+02:00

Tornem a ser en temps electoral. Rajaran altre cop brolladors de promeses; política ornamental. Si us ruixen, no patiu: solen ser paraules buides.

veure el dibuix més gran

Rius de tinta

2011-04-30T21:32:00.002+02:00

Fer córrer rius de tinta; baixar uns ràpids navegant accelerats per les xarxes... El dibuix va néixer de la recreació de l’esperit de la polèmica, una col·laboració per a la premsa. Ara que m’he incorporat al descens per aquesta cascada de tinta electrònica dels blocs i dels murs dels facebooks -navegant solitari a cop de teclat des del meu aïllat caiac-, el dibuix m’ha vingut a la memòria. Potser la imatge ja no em servirà pel tweeter. Més que tinters vomitant al corrent comú hauria de veure-hi una mena de pluja creuada de metweeòrits.

Veure el dibuix amb més detall

Primícies

2011-04-25T23:29:00.000+02:00

Després d’uns dies de vol lliure -Santes Vacances!- torno a l’activitat més o menys regulada. Seguiré piulant. De moment, aquí us deixo aquesta primícia: gent d’ordre.

Dia del llibre

2011-04-18T22:18:00.000+02:00

Aviat Sant Jordi: us anticipo un best seller i un llibre de circuit més restringit.

Bon descans, si feu vacances.

Dol

2011-04-15T17:08:00.002+02:00

Ara que sé que el meu amic ja no s’aixecarà altre cop, ressuscito aquest dibuix ; no puc fer-ho amb les persones. Com plorava llavors el pare, et ploro ara a tu. Adéu, Cisco.

Fe d'errates

2011-04-09T01:30:00.004+02:00

Introduint etiquetes als comentaris ja publicats per poder agrupar-los amb paraules clau, n’hi ha hagut dos que s’han col·locat al capdamunt del bloc altre cop, com si fossin nous. Us en demano disculpes. No he trobat la manera de fer-los tornar a la seva data original; reclamen la seva vigència. Us deixo aquests apunts de viatge altre cop. Com veieu segueixen endormiscats a la mesquita. Més avall hi trobareu el que he penjat avui: CICLE IDEAL. Baixeu-hi, és tres pisos a sota.

Tots nosaltres, uns

2011-04-09T00:55:00.000+02:00

Apunt d’una terracota del meu amic Mabrouk, escultor a Kharga, un oasi llunyà, Egipte amunt. Amb un anglès tan tremolós com la cal·ligrafia de la seva edat, va traduir-me el que havia escrit damunt el meu dibuix de la peça: All of you, one. All of you, brothers. All the world, brothers. No es referia només al capellà (copte) i al xeic (musulmà) que hi són representats amb un sol cos; ens hi incloïa a tots. Cristians i musulmans, a Egipte. Laics i descreguts, per una banda, i orientals, encara pietosos, per l’altra, podrem arribar a satisfer aquest desig?

El Tahrir, encara

2011-04-09T00:50:00.000+02:00

Vull treure ara uns apunts fets al Caire en temps recent. Com a mostra de respecte pels amics que, a la plaça del Tahrir, han exhibit una gran força i constància en contrast amb la indolència que recullen els esbossos fets llavors. Abandó que havia arribat a creure endèmic. No caiguem ara nosaltres en aquesta altra indolència que ens és tan grata del “ja ha passat”. La presència dels amics egipcis anirà quedant arraconada a breus línies de sortida per la porta del darrere, als nostres diaris. S’ha proclamat que els tractats geopolítics no estan amenaçats: torneu a dormir, ja no hi ha soroll- ens diran.

Tres maneres de procurar-se un coixí amb les pròpies sabates, un cop descalços a la mesquita El Fakahani, el 17 de maig de 2006.

Cicle Ideal

2011-04-09T00:33:00.003+02:00

Seguim mirant-nos el mar, aquesta làmina d’aigua de reflexos contradictoris. Al llibre “Clau de pas” (Museu de les aigües, Cornellà, Barcelona, 2004) proposava un cicle ideal, a la manera del de l’aigua, per als habitants dels països riberencs:

1.Evaporació

2. Reunió

3. Plugim

Hi seguia aquesta altra entrada:

Iguals com dues gotes d’aigua

Realment és sempre així per a tots, encara que l’expressió sol subratllar la sorpresa davant d’una especial semblança. A diferència de l’aigua, però, nosaltres no ens donem tan àmplia llibertat per abandonar el grup i, després de recórrer els més diversos camins, tornar-nos-hi a dissoldre amb tan gran naturalitat.

Niu vora el mar

2011-04-06T08:23:00.006+02:00

Rescato aquest dibuix amb els ecos que arriben de l’altra riba de la Mediterrània al cap. Un llumí apagat que l’ocell aprofita per engrandir el niu…¿encendrà encara en nosaltres, contemplatius, il·lusions de canvi?

Niu d’àligues

2011-03-23T00:24:00.001+01:00

Contrapunt del dibuix “Alta tensió” que trobareu més avall. Són altres rapinyaires i altres pors; tots plegats volem més alt per aquests cels nostres. D’urpes només en tenen uns quants. Grapes de guant blanc que mouen els fils de la xarxa on ens debatem per volar en llibertat.

Barrar el pas, tancar els ulls

2011-03-17T06:18:00.001+01:00

Ara que a Líbia s’estan invertint les tornes i Occident ha emmudit proposo tornar-nos a mirar aquestes imatges dels teixidors de fronteres.

Una pregunta i dos apunts

2011-03-07T21:01:00.006+01:00

Dos apunts escrits al Caire l'octubre passat que cal revisar.

El primer, sobre la policia, ¿és ja una una cosa del passat? Al segon, mea culpa, no vaig ser capaç de veure en els telèfons que descric aquest potencial que han demostrat tenir

a les seves mans. Aquí us els deixo:

Divendres, 15 d’octubre de 2010. El Caire

Policia secreta

Neurones del sistema, a l’aguait, repartides pels carrers, omnipresents, a l’ombra entre els arbres o assegudes en cantonades estratègiques i davant de determinats edificis. Uniformades de paisà amb l’aspecte de qualsevol gàngster de pega. Les reconeixereu pel walkie talkie que, si de cas, les activa. I una arma de foc: brusca boca a punt per a expressar una idea si mai els és donada.

Dissabte, 16 d’octubre de 2010. Tarda. Cap d’Or. Cafateria. Downtown. El Caire

Telèfon bengala

Homes sols amb la seva cervesa Stella i els seus pensaments. I un petit telèfon al seu costat, com les bengales d’un nàufrag, per si els cal rescat.

Models

2011-02-27T18:21:00.007+01:00

La línia que forma aquesta imatge no és altra cosa que una frontera: la que ens marquem nosaltres mateixos respecte els altres, vaig escriure el 2004 en presentar la peça en un catàleg. Ara que l‘altra part del mirall on ens mesurem, comparant-nos uns i altres, està agitada em vénen noves preguntes:

Aquesta erupció que, tan a prop, tomba dictadors i que ens mirem a la pantalla, arrepapats al nostre sofà,¿no arribarà a fer trontollar ni una mica les nostres consciències, més ben peixades?

Un dòmino de rebel·lia sacseja el món àrab. Potser és hora que un efecte reflex sembri una mica de dubte entre els nostres carcellers –de maneres infinitament més polides, és cert- sobre la nostra abstenció incondicional que els deixa fer tan impunement!

Realment pensem que volen ser exactament igual que nosaltres, els nostres veïns?

Alta tensió

2011-02-22T22:30:00.001+01:00

Un dibuix fosc com fosques són les notícies que ens arriben de Líbia. Fet en el seu moment en un context merament especulatiu -contrapunt dur en una sèrie d’ocells més aviat lleugera- ha resultat abstractament premonitori. Sembla que el dictador Gadafi ha decidit portar la metàfora fins a les pitjors conseqüències.

Ves-te'n

2011-02-15T08:59:00.001+01:00

Mentre esperava el seu torn per a ser publicat avui a la premsa (15/02/2011: La Vanguardia>Opinión>Tinta Cargada) els fets han acomplert el que anhelava el dibuix de dalt. Allò que era corromput s’ha esfondrat. Ha calgut que la tinta seguís els esdeveniments i atrapés la conclusió. La rigidesa dels formats fixos al diari, però, han restat força a la imatge que hi ha quedat, allí, empetitida; un pèl massa comprimida. Penjo aquí l’original –la força del Tahrir- i la seva continuació -amb la caiguda del dictador- en el format que necessiten. Ara cal que, a Egipte, el puny es relaxi: les regnes les tenen, encara, els militars.

Cota Zero

2011-02-14T16:33:00.001+01:00

Un altre paper de la sèrie Paisatge humà. Va ser reproduït a la coberta de la revista Cota Zero n. 19, el 2004. Actualment està exposat a Vic, Barcelona. (Art i Arqueologia, Llotja del Blat. Fins el 18 de febrer)

Paisatge humà

2011-02-14T12:50:00.001+01:00

Ha estat al Palau Robert, Barcelona, fent suport a l'exposició Haití: un terratrèmol que dura segles. (18/01 a 13/02/2011). Ara que ha sortit de l'arxiu el mantinc penjat al bloc. Paisatge humà és part d'una sèrie de papers de gran format dibuixada entre el 2000 i el 2004. Anteriorment va ser exposat a la Universitat de Lleida (Uns quants. 29/04-29/05/2003).

Casa Bloc

2011-02-13T23:31:00.001+01:00

Enceto un bloc. Serà un bloc de pisos. Cada nova entrada se situarà al damunt de l’anterior, com un nou habitant que treu el cap per la finestra, en un edifici que s’habita a mesura que es va construint. Tindran visites? Veig en altres blocs veïns que els transeünts solen deixar una nota, una targeta de la seva visita. Com quan aneu a casa d’algú i no li trobeu: he passat per aquí, diuen els post. Són veus, no conversa. M’ensenyaré a les finestres però no hi seré quan trucareu. Només sabré que haureu vingut quan repassi l’edifici que hauré reobert des d’una nova entrada, per la porta d’un terrat provisional. Potser trobaré notes al costat d’alguna entrada. Habitant d’una galeria més que d’unes acollidores estances, puc arribar a recollir breus comentaris creuats; mai no serà un diàleg.

Em sembla que m’agradarà més imaginar que heu passat en silenci.

La impressió que us emporteu dels dibuixos que hi deixaré exposats seguirà el curs que hagi de seguir junt amb les vostres passes; si no l’esborra el soroll permanent d’aquest suburbi digital ple de blocs de pisos com aquest. Començo a aixecar el meu baixant al soterrani de l’arxiu amb voluntat d’endreça. Airejaré algunes peces. Les deixaré penjades a les llindes de les successives entrades. Em disposo a re-passar el meu camí, a examinar els fonaments de l'edifici.