Distància

Recupero la intenció inicial d’aquest bloc: baixar al soterrani, anar als fonaments d’un edifici en construcció. Remenar entre les carpetes de dibuixos acumulats. Trobar nous sentits a imatges velles que mantenen, però, intacte el seu potencial. Penjo aquest dibuix enigmàtic. Fruit, en el seu moment, d’una foscor íntima us deixo aquesta muralla de portes tancades. Una imatge d’exclusió. L’allunyament el sento, ara, voluntari. Totes les portes es deixarien obrir. 


-"Ben fet- dirien- és això, entra i participa." 
-"Vota'm a mi que et protegiré i ho deixaré altre cop tot tal com era! Salvaré el nostre benestar."- ens deien en les recents eleccions.

Però no em sento gaire còmode en aquest llogaret reclòs i tendeixo a mirar-m'ho des de fora, totalment desinteressat de les baixades dels índex borsaris i de les exigències de l'euro i de l'economia.