Homenatge a Síria 6: Hama

Hama torna a ser notícia per la violència que sotraga Síria. El 2003, quan hi vaig passar amb el “Viatge Incessant”,  els seus vells banys eren un racó quotidià de pau.

Tisorada castissa

Que no tot sigui lament. Posem-hi una mica de sal; aquí teniu les tisores tan temudes en ple zapateao.

Homenatge a Síria 5: Gemecs

El lament del girar, antic, de les vint sínies de Hama estremeix l’aire de la ciutat. Plor actual de la fusta pel dol que els seus ciutadans no són lliures de vessar.

Retallant el camí?

-Au, cap a l'escola!

Homenatge a Síria 4: Petjar / Trepitjar

 

Els peus esculpits d’Ain Dara mostren l’estatura atribuïda a l’autoritat de la deessa Ixtar segles enrere. Les passes del poder, avui, només hi deixen vulgars empremtes militars.

Homentage a Síria 3: Boira

 

Afamea sota la boira el 26 de desembre de 2004. El fum de les explosions i els gasos policials ofeguen ara poblacions veïnes

Homenatge a Síria 2: Goma cremada

 

Aroma de goma cremada als narguilés de Síria, ara sota el foc pel poder.

Homenatge a Síria 1: Flors de sang

Obro des d’Istanbul noves finestres al Bloc. No aixecaré un altre pis sinó que vull baixar al treball fet fa anys. Això és el que m’ha portat aquí, un Viatge Incessant  que va començar el 2003. A PASAJist , un espai d’art independent, és a dir, voluntariós i pobre, presentem una mostra del treball fet de llavors ençà. Immers en aquests espais del record que es projecten a les parets del local torno a trepitjar terres amigues, algunes en conflicte. Entre Egipte i Turquia passo un i altre cop per Síria, terra extraordinària. Penjo ara al Bloc algunes d’aquestes imatges, homenatge a les persones que m’hi van acollir i que mereixen un present millor del que les té sotmeses.

Primeres passes del VIATGE INCESSANT. A Damasc, Beit Jabri obre les portes als punts del camí que dibuixo convertint-los en obertes flors vermelles de benvinguda a la font central del seu pati. Potser és a Síria on he trobat la gent més acollidora. Les matances que el seu dictador ordena no són noves, sinó hereditàries. Potser més que flors, en la vermellor dels punts ja hi havíem d’haver vist doloroses gotes de sang?

Les ninetes dels seus ulls

Capbussant per les aigües fosques dels quaderns acumulats trobo aquest apunt. Somni d’ulls tancats. Mirada  freda de ràpids zig-zags que passegés pels misteris més profunds i en tornés picant l’ullet?

Vint anys més

Amb l’any que ha passat hem clos un aniversari. Femarec ha fet vint anys de treball rigorós i tenaç amb disminuïts mentals. Fa temps vaig tenir la sort que es fixessin en mi i m’incloguessin a la seva llista d’ambaixadors. Amb l’aniversari em van fer el regal de demanar-me una imatge per festejar-lo. La festa s’ha desgranat al llarg de l’any amb diversos i emotius actes. Ara comença un altre cicle que s’anuncia més aspre. Deixo aquí les imatges de la celebració, testimoni de la meva admiració pel seu esforç reeixit.

Créixer, florir.

Donar ales.

Un cop de mà.

Si els voleu veure de prop aquí hi ha el LipDub que han fet recentment.

Noves figures

S’ha escolat un any. El xuclador del temps se l’ha empassat. Sembla que se’n van avall altres coses que seran, amb ell, passat. Discurs tremendista dels diaris. Em recordo de les figures de rotació a les lliçons de geometria dels meus temps d’escolar. D’un triangle que girava en sortia un con. Tot plegat s’ha escolat per l’espiral del desguàs dels anys. Quina nova figura n’ha de sorgir d’aquest girar implacable del temps?

El temps va fent

Silenciós, el temps va fent per dintre; i un altre any comença. Que tinguem un 2012 prou raonable.

P.E. II

P.E. I

l'esbós

i, ja que parlem de temps, us deixo l'esbós i tres proves d'estat d'aquesta imatge. Els dibuixos tenen, també, el seu temps intern.

Ostentació

Aquí va un apunt perdut entre pàgines de llibreta. Sembla que res no atura aquest desig de mesurar-nos des de l'ostentació. I el cotxe manté la seva preponderància: a veure  qui la té més llarga?

Distància

Recupero la intenció inicial d’aquest bloc: baixar al soterrani, anar als fonaments d’un edifici en construcció. Remenar entre les carpetes de dibuixos acumulats. Trobar nous sentits a imatges velles que mantenen, però, intacte el seu potencial. Penjo aquest dibuix enigmàtic. Fruit, en el seu moment, d’una foscor íntima us deixo aquesta muralla de portes tancades. Una imatge d’exclusió. L’allunyament el sento, ara, voluntari. Totes les portes es deixarien obrir. 


-"Ben fet- dirien- és això, entra i participa." 
-"Vota'm a mi que et protegiré i ho deixaré altre cop tot tal com era! Salvaré el nostre benestar."- ens deien en les recents eleccions.

Però no em sento gaire còmode en aquest llogaret reclòs i tendeixo a mirar-m'ho des de fora, totalment desinteressat de les baixades dels índex borsaris i de les exigències de l'euro i de l'economia.

Mà fèrria

Rebo dels meus amics egipcis aquesta petició:

Estaríem molt agraïts si afegiu el següent missatge en àrab i en anglès a la vostra signatura de correu electrònic.

Podeu fer-ho copiant i enganxant aquesta declaració i enllaç.

Si us plau, compartiu-la àmpliament per tal de crear consciència sobre la situació actual a Egipte.

Us hi he afegit la versió catalana. De Tunísia i el Tahrir fins a Líbia, hem anat cantant victòria a cop de nota de premsa, prematurament. Penjo, a baix, altre cop, el mateix dibuix del 15 de febrer: ves-te'n, deia el títol. -Ves-te'n! criden, encara.

أكثر من أربعين قتيل وآلاف الجرحى في خمسة أيام

،ادعموا ثورة الشعب المصري من أجل الحرية

.طالبوا المجلس العسكري بأن يتنحى فورًا

In 5 days over 40 people have been killed, thousands more injured

Support the Egyptian people in their revolution and their fight for freedom.

 Demand THE SUPREME COUNCIL OF ARMED FORCES step down immediately.

En 5 dies més de 40 persones han estat assassinades i milers han estat ferits.
Dóna suport al poble egipci en la seva revolució i la seva lluita per la llibertat.
  Exigeix al Consell Suprem DE LES FORCES ARMADES de dimitir immediatament.

-Qui té foc?

Sigui tsunami o marea negra això que ens arrossega, faig la pregunta: algú té foc per tornar a encendre nous referents?

Les males herbes

Coses que germinen lentament i arrelen en la visceralitat. Odis i pors sembrats moltes vegades intencionadament. Primer els de casa, han proclamat massa cartells electorals. Sembla que en van recollint el fruit: LA LLAVOR DE LA RANCÚNIA.

Qui molt s'embarca...!

Intento una traducció per allò que en castellà és molt clar: quien mucho abarca poco aprieta... Potser “qui molt s’embarca...”? No sé si això explica el meu llarg silenci al bloc. La darrera entrada, estiuenca, s’ha allargat fins després de la castanyada! Massa coses entre mans! O potser no; ara comencen a quallar. Us ho explico.

Què ha passat aquest temps?

El projecte Dits de Rosa/ Edició singular arrenca finalment. La col·lecció Lotòfags comença amb tres títols en modalitat d’impressió sota comanda que ja podeu sol·licitar

escrivint a joma@aavc.net . Els llibres estaran disponibles la segona quinzena de novembre.

Què és Dits de Rosa?

Dits de Rosa/ Edició singular és una experiència d’autoedició basada en la impressió sota comanda. Anirà recollint les diferents sèries de dibuixos publicats per Joma a la premsa. Hi haurà els treballs recents i en curs però també el rescat d’altres materials que ara dormen a les hemeroteques. És previst d’oferir tres nous títols cada trimestre. La proposta de tardor 2011 és aquesta:

Lotòfags, 1

Nord/Sud. Joma.

40 pàgines. 15x22cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes amb solapa paper 350 gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

Una brúixola que es construeix de diverses formes en funció del Nord. Un joc visual per a subratllar la prepotència d’un pol que, terriblement magnètic, atreu els fluxos dels que venen de l’altre extrem del planeta. La revista Compartir va publicar aquesta sèrie a la secció Cercle Viciós.

Lotòfags, 2

Uns i Altres. Joma. 

48 pàgines. 15x22cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes amb solapa paper 350gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

“Què hi ha darrere els altres?” interroga la primera imatge de la sèrie presentant l’ombra d’una persona com una porta oberta a un món fosc. És l’enunciat que guia l’exploració. Els d’aquí i els que venen. Però nosaltres i els nostres veïns també ens hi podem emmirallar. Uns i altres, tots, generosos i oberts; tancats i recelosos; acollidors o inaccessibles hi som dibuixats. Publicats a la revista Serra d’Or.

Lotòfags, 3

Lletra Menuda. Joma.

88 pàgines. 22x15cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes paper 350 gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

Serie publicada a la revista Escola Catalana, explora les possibilitats de dibuixar escrivint. O, si es vol, d’utilitzar les línies d’escriptura com unes línies més del dibuix, les més importants. La comunicació a través del llenguatge és l’eix de la sèrie.

Teniu també la possibilitat d'adquirir el pack dels tres llibres signats per l’autor (Nord/Sud+Uns i Altres+Lletra Menuda, signats) al preu conjunt de 60€

Vols fullejar els llibres?

1 Nord/Sud: http://issuu.com/ditsderosa/docs/joma_nord_sud
2 Uns i Altres: http://issuu.com/ditsderosa/docs/uns_i_altres_joma

3 Lletra Menuda: http://issuu.com/ditsderosa/docs/lletramenuda

Com fer la comanda?

Escriu un correu a joma@aavc.net indicant quins títols vols o bé si vols el pack dels tres títols signats.

Què més s’està coent?

Molt aviat hi haurà també la versió epub i/o app dels títols que vagi oferint Dits de Rosa/ Edició Singular que es podrà descarregar a iBooks o a l'AppStore d’Apple.

Paral·lelament estic treballant l’edició de l’Odissea a partir de la versió que es va publicar al Magazine de La Vanguardia i altres diaris, enriquida amb possibilitats noves de lectura. Serà una app per a iPad que ja va prenent forma.

Hi ha el nou web www.joma.cat que va avançant. He previst una reorganització de continguts entre el web i el bloc de manera que algunes pàgines del bloc passaran al web a mesura que aquest creixi. Ja ho anireu veient. 


Això és tot per ara. I, si us interessen els llibres, ja ho sabeu: animeu-vos a fer la comanda a joma@aavc.net. 

Estiu

Ara que passem la meitat de moltes vacances, desenganxats de rutines i ignorants, encara més, del món enllà del nostre melic, deixo imatges d’estiu al solàrium del bloc.

Personalment em regiro, encara, a la gandula, lluny de telèfons i diaris, i allargasso aquest no ser a l’ombra del Llibre del desassossec de Pessoa. Bon anar tornant.

POSIDÓ A L'OMBRA

EL DESTÍ DE QUALSEVOL FORTALESA

UNCIÓ

SISTEMA DIGESTIU

PEIXIGOLLES

MIRATGE

CARREGANT LES BATERIES

ONADA DE CALOR

ARXIPIÈLAG HUMÀ

TEMPERATURA EXTREMA

RECARREGANT PILES

AIRE LLIURE

LECTURA DAVANT DEL MAR

Temps d'espectacles

L'estiu, temps de festivals. Faig una proposta adequada a l'espectacle en que vivim. El títol sembla cada cop menys provisional: La ballarem?