El temps va fent

Silenciós, el temps va fent per dintre; i un altre any comença. Que tinguem un 2012 prou raonable.

P.E. II

P.E. I

l'esbós

i, ja que parlem de temps, us deixo l'esbós i tres proves d'estat d'aquesta imatge. Els dibuixos tenen, també, el seu temps intern.

Ostentació

Aquí va un apunt perdut entre pàgines de llibreta. Sembla que res no atura aquest desig de mesurar-nos des de l'ostentació. I el cotxe manté la seva preponderància: a veure  qui la té més llarga?

Distància

Recupero la intenció inicial d’aquest bloc: baixar al soterrani, anar als fonaments d’un edifici en construcció. Remenar entre les carpetes de dibuixos acumulats. Trobar nous sentits a imatges velles que mantenen, però, intacte el seu potencial. Penjo aquest dibuix enigmàtic. Fruit, en el seu moment, d’una foscor íntima us deixo aquesta muralla de portes tancades. Una imatge d’exclusió. L’allunyament el sento, ara, voluntari. Totes les portes es deixarien obrir. 


-"Ben fet- dirien- és això, entra i participa." 
-"Vota'm a mi que et protegiré i ho deixaré altre cop tot tal com era! Salvaré el nostre benestar."- ens deien en les recents eleccions.

Però no em sento gaire còmode en aquest llogaret reclòs i tendeixo a mirar-m'ho des de fora, totalment desinteressat de les baixades dels índex borsaris i de les exigències de l'euro i de l'economia.