LES PASSES DEL VIATGE INCESSANT A ISTANBUL
----------------
---------------
A La Rara.biz/ Bibliofília contemporània podeu veure tres dels llibres d'artista sorgits del projecte Viatge Incessant: Pedres i Gent i La llum a Sant Bixoi i Abans, Temple. Hi trobareu una breu descripció de cada un d'ells i podreu mirar-vos-els tranquil·lament, pàgina per pàgina, sense necessitat de posar-vos guants de cotó blanc. Només cal que cliqueu al damunt de les cobertes. El meu agraïment a Francesc Morera, que en va fer les reproduccions.
QUÈ ÉS EL VIATGE INCESSANT?
Amb el projecte Viatge Incessant he volgut dibuixar una línia simbòlica que uneixi les traces de les diverses cultures que han florit al voltant del Mediterrani. Em vaig proposar dibuixar línies de punts vermells per indicar el camí que permetia passar d’una civilització a una altra, tal com sol indicar-se als mapes. Aquest és el motiu de la presència de cascos vermells a totes les fotografies. Els utilitzo per dibuixar línies que subratllen el pas de la gent d’una banda a una altra per la conca mediterrània. Moviments que es van donar en totes direccions i per motius diversos. En les restes que ens han deixat s’observen les influències, els intercanvis, les imposicions i els préstecs que hi va haver en el passat. Són els nostres punts de connexió com proposava un titular del diari Al Ahram aportant la pròpia visió del paper dels cascos en el projecte Viatge Incessant. Puc oferir una altra imatge: aquesta línia de punts vermells no és altra cosa que el fil d’un collaret que uneix entre si les pedres precioses que trobo en el camí.
Aquestes imatges són fruit del desig de conèixer. De la confirmació del que esperava o de la sorpresa davant el que he trobat. Per a mi els cascos d’obrer parlen del treball i de l’esforç. Esforç i treball que va existir rere les restes arqueològiques i, encara més proper, el treball i l’esforç que cal fer per encarar la vida quotidiana. Per a mantenir-nos drets, dia a dia, com es mantenen encara moltes de les columnes de l’antigor.
Aquestes imatges són fruit del desig de conèixer. De la confirmació del que esperava o de la sorpresa davant el que he trobat. Per a mi els cascos d’obrer parlen del treball i de l’esforç. Esforç i treball que va existir rere les restes arqueològiques i, encara més proper, el treball i l’esforç que cal fer per encarar la vida quotidiana. Per a mantenir-nos drets, dia a dia, com es mantenen encara moltes de les columnes de l’antigor.
