El temps va fent

Silenciós, el temps va fent per dintre; i un altre any comença. Que tinguem un 2012 prou raonable.

P.E. II

P.E. I

l'esbós

i, ja que parlem de temps, us deixo l'esbós i tres proves d'estat d'aquesta imatge. Els dibuixos tenen, també, el seu temps intern.

Ostentació

Aquí va un apunt perdut entre pàgines de llibreta. Sembla que res no atura aquest desig de mesurar-nos des de l'ostentació. I el cotxe manté la seva preponderància: a veure  qui la té més llarga?

Distància

Recupero la intenció inicial d’aquest bloc: baixar al soterrani, anar als fonaments d’un edifici en construcció. Remenar entre les carpetes de dibuixos acumulats. Trobar nous sentits a imatges velles que mantenen, però, intacte el seu potencial. Penjo aquest dibuix enigmàtic. Fruit, en el seu moment, d’una foscor íntima us deixo aquesta muralla de portes tancades. Una imatge d’exclusió. L’allunyament el sento, ara, voluntari. Totes les portes es deixarien obrir. 


-"Ben fet- dirien- és això, entra i participa." 
-"Vota'm a mi que et protegiré i ho deixaré altre cop tot tal com era! Salvaré el nostre benestar."- ens deien en les recents eleccions.

Però no em sento gaire còmode en aquest llogaret reclòs i tendeixo a mirar-m'ho des de fora, totalment desinteressat de les baixades dels índex borsaris i de les exigències de l'euro i de l'economia.

Mà fèrria

Rebo dels meus amics egipcis aquesta petició:

Estaríem molt agraïts si afegiu el següent missatge en àrab i en anglès a la vostra signatura de correu electrònic.

Podeu fer-ho copiant i enganxant aquesta declaració i enllaç.

Si us plau, compartiu-la àmpliament per tal de crear consciència sobre la situació actual a Egipte.

Us hi he afegit la versió catalana. De Tunísia i el Tahrir fins a Líbia, hem anat cantant victòria a cop de nota de premsa, prematurament. Penjo, a baix, altre cop, el mateix dibuix del 15 de febrer: ves-te'n, deia el títol. -Ves-te'n! criden, encara.

أكثر من أربعين قتيل وآلاف الجرحى في خمسة أيام

،ادعموا ثورة الشعب المصري من أجل الحرية

.طالبوا المجلس العسكري بأن يتنحى فورًا

In 5 days over 40 people have been killed, thousands more injured

Support the Egyptian people in their revolution and their fight for freedom.

 Demand THE SUPREME COUNCIL OF ARMED FORCES step down immediately.

En 5 dies més de 40 persones han estat assassinades i milers han estat ferits.
Dóna suport al poble egipci en la seva revolució i la seva lluita per la llibertat.
  Exigeix al Consell Suprem DE LES FORCES ARMADES de dimitir immediatament.

-Qui té foc?

Sigui tsunami o marea negra això que ens arrossega, faig la pregunta: algú té foc per tornar a encendre nous referents?

Les males herbes

Coses que germinen lentament i arrelen en la visceralitat. Odis i pors sembrats moltes vegades intencionadament. Primer els de casa, han proclamat massa cartells electorals. Sembla que en van recollint el fruit: LA LLAVOR DE LA RANCÚNIA.

Qui molt s'embarca...!

Intento una traducció per allò que en castellà és molt clar: quien mucho abarca poco aprieta... Potser “qui molt s’embarca...”? No sé si això explica el meu llarg silenci al bloc. La darrera entrada, estiuenca, s’ha allargat fins després de la castanyada! Massa coses entre mans! O potser no; ara comencen a quallar. Us ho explico.

Què ha passat aquest temps?

El projecte Dits de Rosa/ Edició singular arrenca finalment. La col·lecció Lotòfags comença amb tres títols en modalitat d’impressió sota comanda que ja podeu sol·licitar

escrivint a joma@aavc.net . Els llibres estaran disponibles la segona quinzena de novembre.

Què és Dits de Rosa?

Dits de Rosa/ Edició singular és una experiència d’autoedició basada en la impressió sota comanda. Anirà recollint les diferents sèries de dibuixos publicats per Joma a la premsa. Hi haurà els treballs recents i en curs però també el rescat d’altres materials que ara dormen a les hemeroteques. És previst d’oferir tres nous títols cada trimestre. La proposta de tardor 2011 és aquesta:

Lotòfags, 1

Nord/Sud. Joma.

40 pàgines. 15x22cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes amb solapa paper 350 gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

Una brúixola que es construeix de diverses formes en funció del Nord. Un joc visual per a subratllar la prepotència d’un pol que, terriblement magnètic, atreu els fluxos dels que venen de l’altre extrem del planeta. La revista Compartir va publicar aquesta sèrie a la secció Cercle Viciós.

Lotòfags, 2

Uns i Altres. Joma. 

48 pàgines. 15x22cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes amb solapa paper 350gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

“Què hi ha darrere els altres?” interroga la primera imatge de la sèrie presentant l’ombra d’una persona com una porta oberta a un món fosc. És l’enunciat que guia l’exploració. Els d’aquí i els que venen. Però nosaltres i els nostres veïns també ens hi podem emmirallar. Uns i altres, tots, generosos i oberts; tancats i recelosos; acollidors o inaccessibles hi som dibuixats. Publicats a la revista Serra d’Or.

Lotòfags, 3

Lletra Menuda. Joma.

88 pàgines. 22x15cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes paper 350 gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

Serie publicada a la revista Escola Catalana, explora les possibilitats de dibuixar escrivint. O, si es vol, d’utilitzar les línies d’escriptura com unes línies més del dibuix, les més importants. La comunicació a través del llenguatge és l’eix de la sèrie.

Teniu també la possibilitat d'adquirir el pack dels tres llibres signats per l’autor (Nord/Sud+Uns i Altres+Lletra Menuda, signats) al preu conjunt de 60€

Vols fullejar els llibres?

1 Nord/Sud: http://issuu.com/ditsderosa/docs/joma_nord_sud
2 Uns i Altres: http://issuu.com/ditsderosa/docs/uns_i_altres_joma

3 Lletra Menuda: http://issuu.com/ditsderosa/docs/lletramenuda

Com fer la comanda?

Escriu un correu a joma@aavc.net indicant quins títols vols o bé si vols el pack dels tres títols signats.

Què més s’està coent?

Molt aviat hi haurà també la versió epub i/o app dels títols que vagi oferint Dits de Rosa/ Edició Singular que es podrà descarregar a iBooks o a l'AppStore d’Apple.

Paral·lelament estic treballant l’edició de l’Odissea a partir de la versió que es va publicar al Magazine de La Vanguardia i altres diaris, enriquida amb possibilitats noves de lectura. Serà una app per a iPad que ja va prenent forma.

Hi ha el nou web www.joma.cat que va avançant. He previst una reorganització de continguts entre el web i el bloc de manera que algunes pàgines del bloc passaran al web a mesura que aquest creixi. Ja ho anireu veient. 


Això és tot per ara. I, si us interessen els llibres, ja ho sabeu: animeu-vos a fer la comanda a joma@aavc.net. 

Estiu

Ara que passem la meitat de moltes vacances, desenganxats de rutines i ignorants, encara més, del món enllà del nostre melic, deixo imatges d’estiu al solàrium del bloc.

Personalment em regiro, encara, a la gandula, lluny de telèfons i diaris, i allargasso aquest no ser a l’ombra del Llibre del desassossec de Pessoa. Bon anar tornant.

POSIDÓ A L'OMBRA

EL DESTÍ DE QUALSEVOL FORTALESA

UNCIÓ

SISTEMA DIGESTIU

PEIXIGOLLES

MIRATGE

CARREGANT LES BATERIES

ONADA DE CALOR

ARXIPIÈLAG HUMÀ

TEMPERATURA EXTREMA

RECARREGANT PILES

AIRE LLIURE

LECTURA DAVANT DEL MAR

Temps d'espectacles

L'estiu, temps de festivals. Faig una proposta adequada a l'espectacle en que vivim. El títol sembla cada cop menys provisional: La ballarem?

Més i més creixement

Ara que l'edifici trontolla us proposo dues imatges: a les altures i ran de terra.

 

Estem indignats?

Una mica de llum?

Després d’un temps llarg de moure’ns portats pel corrent, amb els nostres referents més aviat pansits, aflora, com un remolí, la indignació i el descontentament. Ens traurà de l’estancament on ens hem quedat empantanegats?

Credos

Dit sense ànim d'aixafar la guitarra a ningú però sense renunciar a mi mateix: ¿estem assistint a la incorporació de noves copes als vells altars? He vist tota una assemblea d'indignats asseguts al centre de la plaça de Catalunya, a Barcelona, obligats a votar si deixaven la plaça o s'hi quedaven perque la celebració d'una victòria futbolística no fos destorbada; després de la càrrega policial que havien rebut el dia abans amb el pretext d'una neteja pel mateix motiu. Es consolida l'aparició, protecció oficial inclosa, d'una nova religió. És que hem posat totes les expectatives de la nostra redempció, la de cadascú, en els onze arcàngels d'en Pep Guardiola?

Ordre

Ara que aquest país es torça cap a la dreta, trec de la capsa el meu barret solemne. Potser aconseguiré passar per un ciutadà d'ordre.

La Terra gira implacable. Fa molt poc encara, commogut, penjava el comiat a un bon amic; sanglots tristos, recents. Avui em faig ressò de l'alegria d'una arribada. Il·lusió contagiosa d'un altre amic proper. Felicitats per la nova néta, Pep. Va per tu, Dolça. Molts petons. 

Esperem, encara, que ens en treguin?

Hi haurà, també en aquesta crisi, el miratge d'una sortida? Els diaris parlen de rescats: és qüestió, doncs, que esperem? No ens cal fer res? Ja vindran?

Coses que hem vist recentment

 

FILTRE T.C.

Política ornamental

Tornem a ser en temps electoral. Rajaran altre cop brolladors de promeses; política ornamental. Si us ruixen, no patiu: solen ser paraules buides.

veure el dibuix més gran

Rius de tinta

 

Fer córrer rius de tinta; baixar uns ràpids navegant accelerats per les xarxes... El dibuix va néixer de la recreació de l’esperit de la polèmica, una col·laboració per a la premsa. Ara que m’he incorporat al descens per aquesta cascada de tinta electrònica dels blocs i dels murs dels facebooks -navegant solitari a cop de teclat des del meu aïllat caiac-, el dibuix m’ha vingut a la memòria. Potser la imatge ja no em servirà pel tweeter. Més que tinters vomitant al corrent comú hauria de veure-hi una mena de pluja creuada de metweeòrits. 

Veure el dibuix amb més detall  

Primícies

Després d’uns dies de vol lliure -Santes Vacances!- torno a l’activitat més o menys regulada. Seguiré piulant. De moment, aquí us deixo aquesta primícia: gent d’ordre.

Dia del llibre

Aviat Sant Jordi: us anticipo un best seller i un llibre de circuit més restringit.

Bon descans, si feu vacances.

Dol

Ara que sé que el meu amic ja no s’aixecarà altre cop, ressuscito aquest dibuix ; no puc fer-ho amb les persones. Com plorava llavors el pare, et ploro ara a tu. Adéu, Cisco.

Fe d'errates

Introduint etiquetes als comentaris ja publicats per poder agrupar-los amb paraules clau, n’hi ha hagut dos que s’han col·locat al capdamunt del bloc altre cop, com si fossin nous. Us en demano disculpes. No he trobat la manera de fer-los tornar a la seva data original; reclamen la seva vigència. Us deixo aquests apunts de viatge altre cop. Com veieu segueixen endormiscats a la mesquita. Més avall hi trobareu el que he penjat avui: CICLE IDEAL. Baixeu-hi, és tres pisos a sota.

Tots nosaltres, uns

Apunt d’una terracota del meu amic Mabrouk, escultor a Kharga, un oasi llunyà, Egipte amunt. Amb un anglès tan tremolós com la cal·ligrafia de la seva edat, va traduir-me el que havia escrit damunt el meu dibuix de la peça: All of you, one. All of you, brothers. All the world, brothers. No es referia només al capellà (copte) i al xeic (musulmà) que hi són representats amb un sol cos; ens hi incloïa a tots. Cristians i musulmans, a Egipte. Laics i descreguts, per una banda, i orientals, encara pietosos, per l’altra, podrem  arribar a satisfer aquest desig?

El Tahrir, encara

Vull treure ara uns apunts fets al Caire en temps recent. Com a mostra de respecte pels amics que, a la plaça del Tahrir, han exhibit una gran força i constància en contrast amb la indolència que recullen els esbossos fets llavors. Abandó que havia arribat a creure endèmic. No caiguem ara nosaltres en aquesta altra indolència que ens és tan grata del “ja ha passat”. La presència dels amics egipcis anirà quedant arraconada a breus línies de sortida per la porta del darrere, als nostres diaris. S’ha proclamat que els tractats geopolítics no estan amenaçats: torneu a dormir, ja no hi ha soroll- ens diran.

Tres maneres de procurar-se un coixí amb les pròpies sabates, un cop descalços a la mesquita El Fakahani, el 17 de maig de 2006.

Cicle Ideal

Seguim mirant-nos el mar, aquesta làmina d’aigua de reflexos contradictoris. Al llibre “Clau de pas” (Museu de les aigües, Cornellà, Barcelona, 2004) proposava un cicle ideal, a la manera del de l’aigua, per als habitants dels països riberencs:

1.Evaporació

 

2. Reunió

3. Plugim

Hi seguia aquesta altra entrada:

Iguals com dues gotes d’aigua

Realment és sempre així per a tots, encara que l’expressió sol subratllar la sorpresa davant d’una especial semblança. A diferència de l’aigua, però, nosaltres no ens donem tan àmplia llibertat per abandonar el grup i, després de recórrer els més diversos camins, tornar-nos-hi a dissoldre amb tan gran naturalitat.