Tisorada castissa

Que no tot sigui lament. Posem-hi una mica de sal; aquí teniu les tisores tan temudes en ple zapateao.

Homenatge a Síria 5: Gemecs

El lament del girar, antic, de les vint sínies de Hama estremeix l’aire de la ciutat. Plor actual de la fusta pel dol que els seus ciutadans no són lliures de vessar.

Retallant el camí?

-Au, cap a l'escola!

Homenatge a Síria 4: Petjar / Trepitjar

 

Els peus esculpits d’Ain Dara mostren l’estatura atribuïda a l’autoritat de la deessa Ixtar segles enrere. Les passes del poder, avui, només hi deixen vulgars empremtes militars.

Homentage a Síria 3: Boira

 

Afamea sota la boira el 26 de desembre de 2004. El fum de les explosions i els gasos policials ofeguen ara poblacions veïnes

Homenatge a Síria 2: Goma cremada

 

Aroma de goma cremada als narguilés de Síria, ara sota el foc pel poder.

Homenatge a Síria 1: Flors de sang

Obro des d’Istanbul noves finestres al Bloc. No aixecaré un altre pis sinó que vull baixar al treball fet fa anys. Això és el que m’ha portat aquí, un Viatge Incessant  que va començar el 2003. A PASAJist , un espai d’art independent, és a dir, voluntariós i pobre, presentem una mostra del treball fet de llavors ençà. Immers en aquests espais del record que es projecten a les parets del local torno a trepitjar terres amigues, algunes en conflicte. Entre Egipte i Turquia passo un i altre cop per Síria, terra extraordinària. Penjo ara al Bloc algunes d’aquestes imatges, homenatge a les persones que m’hi van acollir i que mereixen un present millor del que les té sotmeses.

Primeres passes del VIATGE INCESSANT. A Damasc, Beit Jabri obre les portes als punts del camí que dibuixo convertint-los en obertes flors vermelles de benvinguda a la font central del seu pati. Potser és a Síria on he trobat la gent més acollidora. Les matances que el seu dictador ordena no són noves, sinó hereditàries. Potser més que flors, en la vermellor dels punts ja hi havíem d’haver vist doloroses gotes de sang?